Nuestro alumno Pol Nubiala está que lo peta en el Paral·lel!! Aquí tenéis un artículo de elPeriodico en el que se habla de su éxito.
A continuación os lo transcribimos:
—-
Del col·le al Paral·lel. Pol Nubiala té encant. Traspassa l’escenari i s’ha ficat el públic a la butxaca en el seu debut artístic. És Riki al musical Boig per tu que repassa les cançons de Sau i homenatja el malaguanyat Carles Sabater. Un musical de gran format davant de centenars d’espectadors a la sala Barts. Però al noi, barceloní de 19 anys, no li tremolen ni la veu ni les cames. Després d’un mes de funcions s’ha convertit en el rei de la festa. La que en l’obra munten els amics a la seva germana gran, Núria (Carla Mercader), que comença el repertori entonant Envia’m un àngel.
Els bojos per Sau -veterans fans del grup i noves audiències- han portat el musical de Ricard Reguant, Joan Gallart i el mateix Pep Sala (exmembre de Sau i impulsor de la proposta) a prorrogar a Barcelona fins al 2 de febrer. Nubiala vola de felicitat. «Els dies d’assajos abans de l’estrena a Vic estava molt nerviós, no menjava, fins i tot vomitava, però després de l’estrena em va passar. Ara sóc un privilegiat», confessa l’actor i cantant. Amb la partida guanyada, afirma que el teatre «és un joc». Això sí,«no se li ha de perdre mai el respecte. Es fa en directe i s’ha d’estar molt atent a tot per si falla algun micro o qualsevol cosa. Surto i m’esforço per fer-ho tan bé com pugui, no et pots relaxar, pel bé dels meus companys, perquè és un treball en equip, i del públic». El seu és un ofici «impagable, màgic», i pensa entregar-s’hi fins al final dels seus dies.
Va ser Reguant qui el va descobrir durant un stage que va impartir a l’escola Complot Escènica de Barcelona. «El vaig veure amb molta força, energia i ganes d’aprendre. Ell no havia cantat mai, però ho feia bé i li vaig suggerir que s’apuntés a classes particulars de cant», explica el director del musical, que va pensar de seguida en ell per al personatge més jove de l’obra. En només vuit mesos, el principiant va aprendre la triple exigència artística del gènere musical: actuar, cantar i ballar.
Nubiala explica que el seu desig de ser actor es va coure a foc lent.«Sempre m’ha agradat molt anar al cine i al teatre, i hi he anat molt sol perquè els meus amics no volien. M’agraden tots els vessants del teatre. Veig una marioneta amb ànima i se’m posa la pell de gallina», explica. També es va emocionar en un viatge a Londres amb Wicked, «una meravella», i petits musicals com La flauta màgica i Le llaman copla.
Es va apuntar al Batxillerat d’Arts Escèniques i un bon dia va convocar el seus pares per donar-los la notícia. La mateixa que li cantava Concha Velasco a la seva mare: «Els vaig dir que volia ser actor. Tenia por de com s’ho prendrien. Es van posar a riure, però em van dir que endavant, que volien que fos feliç». No va passar les proves de l’Institut del Teatre però això no el va aturar. Es va apuntar al Col·legi del Teatre, es va presentar a diversos càstings, va assumir els nos i va continuar aprenent. «Tots els diners me’ls gastava en formació i a veure cine i tot tipus de teatre. Intento millorar com a persona i com a intèrpret», diu. Ara és l’orgull de casa seva.
Gràcia i encant
«Lligar no és qüestió d’edat, sinó de l’encant i la gràcia que té gent com jo», canta a la funció un Riki amb les hormones disparades que interpreta peces com Qüestió de Knack i Jo ho espero tot de tu.Acabat el xou, una nena se li acosta de la mà de la seva mare. I li diu:«La meva filla et volia conèixer i felicitar. Ella també vol ser artista». Nubiala li explica a la criatura la seva pròpia història:«Doncs lluita per això, no et rendeixis. Si és el que vols que ningú t’impedeixi ser feliç».